Fi

Canvio de casa.

Més informació aquí: kurtzbloc@gmail.com.

[@more@]



4s comentaris

Post número 100

Aquest és el post número 100 d’en kurtz. Els homes (i les dones) donen, de vell antuvi, una significació especial als números i jo em preguntava, ja fa dies, quina significació especial tindria aquest post número 100. Ha resultat ser un post de balanç, típic i tòpic, que diuen.

En quatre mesos he escrit 100 posts, he escrit amb una freqüència superior a cada dos dies, amb intensitats diferents al llarg dels quatre mesos. Això em satisfà. Ja que pertanyo a la categoria de blocaires que hom anomena “els escriptors frustrats”.

També em satisfà la meva petita però selecta audiència, amb la qual he mantingut intercanvis d’opinions fructíferes, em venen al cap, per exemple els intensos intercanvis entorn a El Pianista o els restaurants japonesos regentats per xinesos. Boniques i intenses tertúlies de cafè virtual.

La part que no em satisfà és la referent al temps que dedico a la catosfera. No només a escriure, també a llegir altres blocs, a deixar-hi comentaris i també al mesenger, ni que no tingui res a veure. Recordeu que en un post em declarava addicte? Doncs ja no ho penso, però em ve de gust canviar alguns hàbits. I avui ha passat que, en arribar a casa, enlloc de posar-me a escriure el post, me n’he anat al gimnàs i estic baldat, però em sento molt bé. I em ve de gust d’anar-hi i de fer una mica d’esport, que darrerament em sento molt cansat i diuen que l’esport ajuda, que em passo moltes hores davant de l’ordinador, a la feina i també a casa. I suposo que el fet que s’aproximin la primavera i l’estiu també deu d’influir-hi.

També m’estava demanant darrerament sobre el canvi de bloc que vaig fer fa un temps. Vaig tancar el bloc predecessor del kurtz per fer-me més anònim, per que vaig agafar una enrabiada amb un conegut. I em demanava per la coherència d’aquesta decisió i sobre el fet de mantenir-la o no. Em demanava si volia un bloc anònim o no o si en volia un amb pseudònim però que pogués donar a conèixer en alguns dels meus cercles, si em venia de gust. Em demanava per quines diferències hi havia entre aquest bloc i l’anterior i no les sabia veure gaire.

Fet aquest ràpid balanç he decidit que no escriuré durant el mes de març (decisió que aquest post sembla posar en dubte). Penso dedicar-me a d’altres coses: a posar una mica d’ordre a casa, a anar al gimnàs, a recuperar i tractar bé els amics, a pensar si estudio alguna cosa de nou, a fer els ajustaments que la meva economia necessita i també a fer els que la meva vida necessita.

Així que marxo, de moment, durant un mes. Després d’aquest mes faré balanç i tornaré per comunicar-vos la meva decisió sobre el bloc.

A mi que m’agraden els posts curts, aquest se m’ha allargat una mica. Suposo que era, en part, inevitable. Acomiadar-se també és obligatori.

[@more@]



11s comentaris

L’interior i l’exterior

Lo important és l’interior (romanticisme). El culte exterior (formalitats).

La bellesa és a l’interior (tòpic). Relacions exteriors (exercit).

L’interior de l’ànima (inabastable). L’exterior d’una persona (insignificant).

Una habitació interior (és fosca i silenciosa). Un pis exterior (és lluminós i sorollós).

Roba interior (no tothom en porta). Roba exterior (ningú fa servir l’expressió).

Vida interior (espiritual). Aparença exterior (superficial).

El món interior (viatge). El món exterior (anhel).

Ministre d’Interior (policia). Ministre d’Afers Exteriors (diplomàcia).

Sorolls de l’interior (desagradables). Sorolls de l’exterior (molestos).

Una província interior (drama rural). L’espai exterior (ciència ficció).

Inspiració interior (coneixement). Notícia de l’exterior (curiositat).

[@more@]



6s comentaris

Caprabo

Com que és final de més, tenia la nevera buida, però com ja he cobrat, m’he decidit anar a comprar una miqueta. I com que, quan obres la llibreta, veus aquella xifra tan maca que et fa pensar i com pot ser que el dia quinze ja no em quedi un duro?, doncs m’he decidit a donar-me el caprici d’anar al Caprabo. Que no sé, potser no és tan car, però sempre que hi vaig i surto carregat amb les dues bosses, em costa un 33% més que quan vaig al Keisy, potser per que compro productes diferents, potser està aquí la trampa.

Doncs res, que he anat al Caprabo i per a gran xerinola meva hi havia productes que la segona unitat et sortia a meitat de preu. I com que ja m’havia passat, al Caprabo, que s’havien equivocat en aquest tipus de promocions, en una altra ocasió, he repassat el tiquet. I efectivament no m’havien fet el descompte en quatre unitats que havia comprat.

La caixera ha cridat una companya que m’ha demanat el tiquet i els productes que jo ja tenia perfectament col·locats a les bosses. Ha marxat amb tot i ha tornat al cap d’una bella estona (no sé si és que ha anat al lavabo, si s’ha posat a repassar els apunts de filosofia al magatzem o si l’han assaltada una banda d’àvies-que-pregunten-on-és-la-sal, tant se val, per sort, ha tornat).

Arriba triomfal i diu que, efectivament, m’ha cobrat un euro amb vuitanta cents de més. Ho diu amb alegria per que és una noia alegre, no per que se n’alegri, vull pensar. La caixera em demana si es pot quedar el meu tiquet (em demana que renunciï al meu dret d’emportar-me el tiquet de la meva compra i a poder fer cap altre tipus de reclamació sobre els productes que m’enduc, mai més). Cansat d’esperar, accedeixo. La caixera demana disculpes i em torna el meu euro amb vuitanta (tres-centes peles!).

I ja està, si has anat després de mi, has comprat productes amb la segona unitat a meitat de preu i no has repassat el tiquet, probablement et deguin un euro amb vuitanta cents (que és el nom oficial paneuropeu que tenen els cèntims).

[@more@]

4s comentaris

El finançament dels partits polítics

Resulta que els partits polítics es financen de manera irregular. Suposo que deu ser per que, per les vies legals, no obtenen prou recursos per afrontar les seves despeses. Llavors recorren al 3% (ho poso com a dada simbòlica, que sembla que és el que és). En canvi, altres partits polítics no només poden afrontar les seves despeses, sinó que encara els sobra per mantenir un grup terrorista i per això els il·legalitzen (sembla que són uns cracs de la gestió econòmica). O és que se’ls va il·legalitzar per no dir que condemnen el terrorisme? És això el que diu la Llei de partits polítics?

Suposo que algú deu d’estar fent demagògia amb aquest tema. Potser sóc jo. Per ignorància, probablement. Però és que mira que he llegit i encara no ho entenc.

 

(Quant de temps fa que no parlava de política al bloc! Amb lo que m’agrada! Que ens està passant?)

[@more@]

3s comentaris

Perdut

Kitsch, El far

Vora el mar, a mitjanit,
on les onades es mosseguen,
l'amic que et volia besar
ara renega a les estrelles.
Encès pel far del seu desig
t'ha il•luminat en la distància,
però no hi haurà prou llum al món
que allà on vas pugui abraçar-te.
La calma del seu interior
s'ha tornat ombra de misteri
i enmig d'un oceà d'amor
s'ha anat perdent dins l'encanteri.
Encès pel far del seu desig,
t'ha il•luminat en la distància,
però no hi haurà prou llum al món
que allà on vas pugui guiar-te.
Parla'm de les teves nits,
dels amants que al llit t'encenen
i després llences a l'oblit…
Parla'm de les teves nits,
dels secrets que encara em guardes
amagats sota el coixí…
Parla'm de les teves nits,
del dolor que a mi em provoca
saber que han existit…

Aquesta cançó em parla estranyament del meu passat i del meu present. Dels 15 anys i del darrer any. Del que no va poder ser i del que és. D’encara t’estimo i de no t’estimaré mai. De tot hagués estat diferent i de les coses són com són. De melangia, de nostàlgia, de desesperació…

[@more@]

4s comentaris

A la blocosfera, és obligatori

(Aquest post és desagradable, jo no seguiria llegint.)

 

Carquinyol, llegir el meu bloc no és obligatori, però la blocosfera també té les seves obligacions, per exemple: 

Estar d’acord.

Dir que tu ho fas millor.

Demanar perdó.

Deixar un comentari.

Tornar el comentari.

Enllaçar qui t’enllaça.

Escriure sovint.

Escriure cada dia.          

Llegir a qui et llegeix.

Respectar els compromisos.

Respectar la confidencialitat.

No semblar pedant.

No semblar mala persona.

[@more@]

5s comentaris

Obligacions, segons com

Una vegada, vaig sentir la frase “Follar és obligatori” i em va agradar molt. A la vida, hi ha moltes coses obligatòries, per exemple:

 

Tenir amics.

Però també, no tenir-ne massa.

No anar sol als llocs.

Respondre “Bé” quan et pregunten “Com estàs?”

Estimar la família. (Home! Que són la família!)

Dir que un company de feina és bona persona, després d’haver-lo tractat d’inepte.

[@more@]

3s comentaris

Il·luminació manllevada

Il·luminació des de la Cambra Fosca
 

Ahir vaig penjar un haiku i l’Onix n’ha fet aquesta il·luminació ben exacta (així estava la meva nevera i així el meu dia). Gràcies guapa per tocar-me el cor i posar una llum a les meves tenebres!

[@more@]

3s comentaris

Haiku del final de l’hivern

Ha arribat la pluja.

A la nevera,

només una llimona.

[@more@]

7s comentaris