The pianist, de Roman Polanski

Avui he vist The pianist (El pianista), de Roman Polanski. L’acció transcorre a Varsòvia, bàsicament, al gueto jueu de Varsòvia que els nazis van establir-hi durant la II Guerra Mundial.

M’interessen la II Guerra Mundial, el nazisme i l’holocaust perquè fa temps que intenten explicar-me coses de la naturalesa humana, especialment de les construccions identitàries que es fan les persones. Bé, aquest és l’interès personal que jo tinc en una película com aquesta, que no vol dir que sigui el centre de la mateixa.

Com cada vegada que m’aproximo a un document que parla d’això (Semprún, Levi, Benigni…) em percudeixen les preguntes: com va poder passar? No se n’adonaven? Com és que no reaccionaven?

The pianist, de Roman Polanski, és una película que cal veure, pel seu contingut històric, per la seva qualitat artística, pel que ens explica de la naturalesa humana i perquè ens explica coses de nosaltres mateixos, del nostre present i de la realitat.

I perquè, com La vita è bella, de Roberto Benigni, intenta donar una resposta al dilema que es plantejava Theodor Adorno, sobre la possibilitat d’escriure poesia després d’Auschwitz, sobre la veritable naturalesa de l’home, sobre el bé, la bellesa i la veritat (i les seves relacions), sobre el mal, la lletjor i la mentida (i les seves relacions), sobre la naturalesa i utilitat de la cultura, sobre la possibilitat de cantar després de l’horror, sobre com assumir l’horror i continuar vivint, sobre la responsabilitat de la cultura amb l’horror.

[@more@]



Quant a kurtz

En Kurtz va viure al centre d’Àfrica i va traficar per una corporació marfilera, va fer coses terribles i, quan la civilització va anar a rescatar-lo, va morir, ja no hi havia res a salvar. Aquí, es van publicant els papers que va deixar.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 comentaris a l'entrada: The pianist, de Roman Polanski

  1. kurtz diu:

    Sí, sí, n’és la font. Ja me l’he apuntat. També hi ha la Crònica del gueto de Varsòvia de Emanuel Ringelblum, que sembla que també està molt bé (un historiador que fa la crònica amb voluntat d’historiador des de dins mateix del gueto mentre tot passava, l’obra es va trobar enterrada en unes llaunes dins del gueto).

  2. kurtz diu:

    Hola silvestre, agraeixo el teu comentari i la teva voluntad de ser seriós amb la teva reflexió, que m’ha interessat força.
    Jo sóc del tot favorable a fer productes estètics sobre tot el que va passar a la II GM. Mira, aquestes coses couen, l’altre dia vaig sentir dir, a proposit d’alguna pel•licula: “Jo ja en tinc prou sobre la Guerra Civil”. Mantenir la memòria és necessari. En una cançó d’Antònia Font es reprodueix el següent diàleg “–Que és una guerra civil? –Me deixin tranquil.” Doncs no senyor, les pel•licules anodines mantenen també la memòria. No crec que només es puguin fer documentals sobre el tema, a més, si només fas documentals et restringeixes la quantitat de gent a que arribaràs.
    El film del Lazmann no l’he vist, però dubto de la qualitat estètica d’un producte audiovisual que duri 9. Com es mira un audiovisual de 9 hores? Això és poc interès en comunicar o saber-ne poc.
    Lo de Resnais i el travelling no ho comparteixo en absolut. El travelling no és engany i el muntatge sí? Ho sento però no té cap sentit, aquí has patinat. Però precisament Resnais té Hiroshima mon amour que parla de l’horror de la bomba atòmica d’una forma impressionant.
    El tigre i la neu no l’he vista. Però La vida es bella em va semblar una bona pel•licula, potser no parla de l’holocaust, si no més aviat sobre la vida, com diu el títol.
    M’ha costat bastant de respondre. Espero haver-me fet entenedor.

  3. Just avui he vist To be or not to be d’Ernst Lubitsch. És una comèdia i és divertida, hi ha moments hilarants com quan el fals Hitler fa que els dos alemanys saltin de l’avió sense paracaigudes. Amb una escena com aquesta fes el que vulguis, riu o pensa.
    Quant al traveling em sembla interessant el que dius, però no li accepto a l’escola d’Oberhausen el dogma, ho sento, no m’ho crec.
    La peli del Begnini fa temps que la vaig veure, l’hauria de tornar a veure per poder-la defensar. Tampoc sostinc que sigui excepcional. Però no crec que sigui un bodrio i crec que que fos taquillera va ser una sorpresa.
    Quan a la memòria històrica jo crec que hi ha lloc per tot, estaràs amb mi que una peli de 9 hores no ajuda a recuperar i mantenir la memòria històrica perquè no la veurà ningú o només quatre intel·lectuals.
    Quan parles de les meves opinions sobre el món blocaire, suposo que tú n’ets fora. Jo critico que els escriptors professionals o els mercenaris de la ploma (els periodistes, que no són, en general, sants de la meva devoció) es posin a insultar i menysprear els blocaires. Que vols que et digui, no m’ho esperava del Marius Serra que fos tan pobre d’esperit. I si dubtes dels meus gustos com a consumidor de cultura et recomano que cliquis sobre el meu nom a baix i veigis els meus llibres de referència.
    Faré un cop d’ull a l’obra de Lanzmann, si vols pots llegir El cor de les tenebres, de Conrad, que també parla de l’horror i només són 100 pàgines.

  4. kurzt diu:

    Silvestre, ara seré molt sincer, cosa que no vol dir que no ho hagi estat fins ara. El que passa que et parlaré de com vaig escriure el post, i no sé si això està bé. xD
    Quan vaig escriure Begnini al costat de Levi i Semprún vaig dubtar molt, no sabia si posar-lo, alguna cosa em deia que no ho fes. (Ara, a Night on Earth no em diràs que no estava molt bé.) Estic disposat a replantejar-me la meva valoració d’aquest senyor, però m’obligaràs a veure El tigre i la neu, quina paradoxa. xD
    Apocalipse Now la tinc pendent.
    Finalment Gràcies per les teves apreciacions tan positives sobre el meu bloc i bona nit.

Els comentaris estan tancats.