En aquest país no es llegeix: de blocs, escriptors frustrats i mitjans de comunicació

Ras i curt: el fenòmen bloc fa por. Fa por als mitjans de comunicació i fa por a certs escriptors. M’oloro la mateixa por que amb la invenció de la impremta i el paper. Si tothom pot escriure, l’escriptura es depreciarà, cada cop s’escriurà pitjor. Que voleu que us digui? No crec que l’escriptura d’apartir del segle XV sigui pitjor que la d’avui en dia.

D’una banda, els mitjans de comunicació veuen com es posa en questió, per poc que sigui, la seva capacitat de decidir com és el món. Ja no tenen la potestat de descriure el món al seu antull, aquí estan els blocaires per dir-hi la seva. Però no perdem el món de vista, ma mare no canviarà mai el Telenoticies pels blocs. La premsa i la televisió m’avorreixen profundament, des del febrer que pràcticament no miro la tele i pràcticament tampoc llegeixo premsa, però em mantinc informat a través dels amics i els blocs, i quan m’assebento que hi ha una noticia que m’interessa vaig a la versió electrònica dels diaris i la llegeixo. La diferència és que ells han deixat de dirigir en què he de posar l’atenció, ara és una xarxa difusa qui capta la meva atenció.

Després alguns escriptors i alguns que es guanyen la vida escrivint (periodistes, etc.) treuen allò de l’escriptor frustrat. Que no ho veuen, que fan el ridicul? Que tenen por que la gent deixi de llegir-los? A més, que volen dir amb això de frustrat? Que no publico en paper? Doncs feu-vos fotre, mira, ara, no només escric, si no que també publico i que també em llegeix gent. Potser el que els frustra a ells és que algún de nosaltres tingui més lectors que ells, malgrat que ells publiquin en paper. I lo que no entenen de cap de les maneres és que ser blocaire és una altra cosa.

I em direu, i a que ve tot això kurtz? Doncs mira, que ahir vaig trobar aquest post de l’Avi i em va fer recordar aquest post de la williams (que també tracta el tema en el seu post d’ahir). L’Avi parla del Marius Serra i la williams d’un articulista del Qué leer? I els dos coincideixen a posar en dubte la nostra capacitat d’escriure i a permetre’s de parlar de les nostres capacitats i personalitats. Que no ho veuen que escriure és pensar? Que els fa por que pensem? Que pensen que si pensem per nosaltres mateixos ells ja no faran falta? Voleu que us ho digui?, em fan pena, pobrets.

[@more@]



Quant a kurtz

En Kurtz va viure al centre d’Àfrica i va traficar per una corporació marfilera, va fer coses terribles i, quan la civilització va anar a rescatar-lo, va morir, ja no hi havia res a salvar. Aquí, es van publicant els papers que va deixar.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

12 comentaris a l'entrada: En aquest país no es llegeix: de blocs, escriptors frustrats i mitjans de comunicació

  1. Loc1tor diu:

    Molt interessant

  2. gemminola diu:

    SUposo que es normal que es sentin una mica amenaçats, hi ha gent que escriu blocs literàris molt bons, certament, i no en treuen un ral de tot plegat.

  3. kurtz diu:

    Ostres Loc1tor, he entrat al teu bloc des de catapings i m’ha flipat veure que m’enllaçaves. De veritat, moltes gràcies, quina sorpresa!

  4. kurtz diu:

    Gemminola: Ai els dinosaures!, que en lloc d’adaptar-se se senten amenaçats. Que vols que et digui, jo no ho entenc gaire. I l’expressió “escriptor frustrat” em treu de polleguera. No puc.

  5. onix diu:

    Mai havia gosat d’ensenyar res escrit per mi , feia la conyeta de que porto una escriptora frustrada dormida dins meu , i que potser morirà o potser un dia m’il•lumini , i pugui escriure amb un mínim de decència , però ara quan llegeixo això de la frustració…. em queda molt mal cos ,
    Però potser ….. per no ser un escriptor frustrat s’ha de ser un pedant
    He trobat la clau?

  6. kurtz diu:

    onix, carinyu, m’estas dient que sóc un pedant? jajaja
    No sé, el que jo vull dir és que jo escric i, per tant, en certa manera, sóc escriptor. I frustrat no, perquè mai he intentat d’escriure seriosament, més enllà d’una carta al Síndic de Grèuges, que és el millor que he escrit mai. Però que porto escrivint des dels 14 anys i que tinc cert ofici.

  7. Alepsi diu:

    Jo tampoc em considero una escriptora frustrada. Potser una “treballadora de les lletres, frustrada”, això sí. Perquè del que jo escric no en veig ni un cèntim. Però i què? Un escriptor no és el que escriu. Doncs tothom qui publiqui i escrigui, és un escriptor, fins que es demostri el contrari. He dit. 😉

  8. Laprí diu:

    Algunes persones es pensen que al món només hi són ells i quan veuen que hi ha més, doncs això, que surten de la seva bombolla i s’adonen que el món no és ple de merluzos que els segueixin, com a ells els agradaria.

  9. onix diu:

    Jo dir que el meu ullet dret es un Pedant???
    MAI DE LA VIDA!!!!
    lo de pedant anava per els dos Senyors Patum esmentats en el teu escrit
    ;)*

  10. kurtz diu:

    Alepsi: m’encanta la teva determinació. Sí senyora. Jo m’ho he plantejat si m’agradaria guanyar-me la vida escrivint, però alguna cosa que he fet i després te la toquen, perquè ho fas per una empresa i manen ells, i veus que han deixat el text fet una merda… No sé, no sé…

    Laprí: doncs que es fotin, que rabiïn i que rebentin! jajaja

    onix: ja m’ho pensava que no, de fet pensava que sí, per què s’han d’emportar ells els elogis si l’he escrit jo el post? jajaja

  11. williams diu:

    ahir en una pel·lícula vaig escoltar una frase que em va fer pensar en què potser podríem afegir els periodistes a la llista d’escriptors frustrats. Deia: tothom sap que el periodisme és literatura ràpida mal escrita.

  12. kurtz diu:

    ai williams! Que vols que et digui! Crec que tots hem perdut l’enteniment en algun lloc, no sé on. A veure, és cert que si escrius cada dia i a corre cuita, doncs no pots cuidar el text tant. Jo mateix, molts dies, quan decideixo penjar el text, veig que és molt millorable, però, és clar, tinc d’altres obligacions també.
    D’altra banda no sortiré jo en defensa dels periodistes…

Els comentaris estan tancats.