Com a un xino

Avui he dinat a un japonès i m’han ensarronat com a un xino. O millor m’han ensarronat uns xinesos. Doncs sí, ja fa un temps, no gaire, que jo sàpiga, que els xinesos es dediquen a altres coses que els restaurants xinesos, els basars xinesos i les tècniques mèdiques alternatives i mil·lenàries. Ja no tots els xinesos es dediquen a fer coses de xinesos, van obrint mercats.

 

La primera vegada que ho vaig veure va ser amb un bar restaurant d’aquests de tota la vida. De cop i volta, els que atenien van passar a ser xinesos, però d’un dia per l’altre i mantenint la decoració: pòsters de l’Espanyol i mantenint el menjar: les seves croquetes, el seu pa amb tomàquet, la seva truita de patata i el seu menú a migdia per 7’50 €, amb escudella i botifarra amb seques inclosos. Impressionant. Primer vam pensar que ho tenien congelat, però passaven els dies i el menú continuava desenvolupant-se amb normalitat. Un congelador tan gran no pot existir.

 

Doncs sí, els xinesos comencen a ocupar-se dels restaurants de tota la vida, però sense canviar-hi el més mínim detall, excepte el servei. Què voleu que us digui? Els xinesos són una mica freds servint, gairebé inexistents, rarament parlen i, encara més rarament, ho fan en català. I d’altra banda, sobre què parlaries amb la xinesa que et fa el cafè, de que han fet el Montilla president? I ella que et diria? Doncs d’aquí a quaranta anys li toca al Li Po?

Però tornem a la desvirtuació dels restaurants japonesos. Clar, amb això són més putes. Com que la majoria no distingim un xinès d’un japonès! (Per cert, es poden distingir?) Juguen amb l’ambigüitat (diguem-ho així), de vegades millor dissimulada, de vegades pitjor. Jo sóc fan de la cuina japonesa de fa temps. M’agrada menjar bé, i amb la cuina japonesa hi tinc una debilitat, m’encanta. Quan avui he entrat al Tokyo del carrer Aragó, ja ho he vist que em donaven gat per llebre, però m’hi he assegut igual i he menjat. He agafant els platets d’aquella cinta corredora i he pagat 10 € sense cafè. Massa, que vols que et digui. La vianda no estava al nivell, el peix era insípid i l’arròs estava enganxós. A banda dels palets de surimi i els plats xinesos reconvertits com l’arròs tres delícies, un desastre.

[@more@]



Quant a kurtz

En Kurtz va viure al centre d’Àfrica i va traficar per una corporació marfilera, va fer coses terribles i, quan la civilització va anar a rescatar-lo, va morir, ja no hi havia res a salvar. Aquí, es van publicant els papers que va deixar.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

12 comentaris a l'entrada: Com a un xino

  1. Carquinyol diu:

    Kurtz, sobre temes japonesos et recomano que miris el bloc d’en Tobuushi que allà trobaràs material de qualitat.

    Respecte als restaurants xinesos aquests decorats a un tot a 1€ (xinés) crec que són com els McDonalds a l’oriental. El dia que es federin ja pot començar a tremolar el paiasso i el rei !!

  2. Alepsi diu:

    Oleeeeeeee!!!
    Jo ja fa temps que vinc detectant l’intrusisme xino en els restaurants japonesos. És allò de: cony, tampoc és tan diferent el menjar xino del japonés!! Cony!!! Com ha de ser diferent si ens el cuinen els xinos i ens fan creure que és japonès?????
    No té ni punt de comparació, per-fa-vor!!! Reivindiquem els restaurants japonesos amb denominació d’origen, siusplau!!!!

  3. gemminola diu:

    saps que els xinessos són els invassors més silenciosos de l´història?

  4. Laprí diu:

    Així que ara després dels todo a 100, botigues d’alimentació, de roba, de vendre coses rares pel carrer, etc, també es dediquen a la restauració tradicional? uohjó, quin nivell, ves que no facin algun dia “el corte chino” que aquí Alcorcón ja en tenen un però encara és petit… per cert, jo crec que sabria diferenciar un xinés d’un japonès, no ho sé, però crec que sí, ara, no faré proves, que després resulta que no i em prenen per mentider

  5. efe diu:

    La manera de diferenciar els xinesos dels japonesos és ben fàcil. Els xinesos parlen xinés i els japonesos, japonés. Només cal fer-los parlar i segons en l’idioma que et contesten ja saps la nacionalitat.

  6. Isaac diu:

    Hola, he conegut el teu blog a través del company Carquinyol.
    Haig de dir que em sap molt de greu llegir molts dels comentaris que s’han escrit. jo sóc un català casat amb una japonesa i que viu al Japó. La meva dona parla català perquè jo li vaig ensenyar a conèixer la nostra cultura.
    A l’àsia Xina és la cultura més rica, tan rica que ens hauria de fer vergonya menys preuar-la de la manera que ho fans alguns comentaris que he llegit. Els xinesos són gent molt educada i respectuosa, i si els deixen et poden donar molta conversa. Per la gent que no sap diferenciar un xinès d’un japonès els haig de dir que els japonesos són mongols, com molts xinesos i que ètnicament són iguals que molts coreans, però la Xina és un estat molt gran amb diferents ètnies i cultures des del Tibet fins a Manxúria, Canto, o les estepes, amb religions i colors de pell molt diferents.
    Al Japó, la cuina xinesa és molt apreciada, i com deia el gran Néstor Luján, només es pot parlar de tres cuines al món la xinesa, la francesa i la mediterrània.
    La medicina xinesa en molts aspectes és millor que la nostra medicina tradicional. Menys agressiva i més comprensiva amb el malalt, i la major part de drogues que utilitzem en medicina són procedents d’aquesta tradició.

    La meva dona quan vivia a Barcelona era confosa moltes vegades per xinesa i sempre es trobava el “Torrente” de torn de l’increpava amb el “chinita, chinita”.
    El Chu-ka-gai de Yokohama, el barri xinès, és un dels llocs que més val la pena de visitar al Japó.
    Quan estudiava a Anglaterra el meu millor amic era un xinès cantonès i els seus pares tenien un “Fish & Chips”. La persona que més em va ajudar amb les meus projectes.
    Heu vist mai uns cantonesos i uns mandarins parlant alhora? utilitzant el Kanjis per poder comunicar-se? És fantàstic! Heu escoltat mai la dolça cantarella del cantonès de les meravelloses pel.lícules de Wong Kar Wai?
    Voleu menjar japonès fet per japonesos? com el sushi on treballava la meva dona, sí, eren japonesos tots, però no tenien ni idea de cuinar sushi. Jo em refio més d’un xinès, cuiner professional que em cuini un vol plat.
    Per tots aquells que es miren el xinesos amb menys preu, que pensin quants d’ells veuran comportar-se de manera incívica, robant o cremant cotxes.
    Són un poble de comerciants i fabricants, tenen traça en fer les amdues coses, si el public demana japonesos ells cuinaran japonès potser millor que les mateixos japonesos.

    Sento aquest comentari tant llarg, acabo deixant moltes coses per dir, però no em vull fer pesat.

    Una salutació des de Tòquio.

  7. Alepsi diu:

    Yuhm…. Isaac, m’he sentit al·ludida i per tant em prenc la llicència de contestar-te (amb el permís de’n Kurtz).

    Mira, per diverses raons que ara no venen al cas, la cultura Japonesa és una cultura prou coneguda per mi. M’encanta. M’apassiona mirar els kanji i intentar esbrinar què deuen voler dir. Hi va haver un temps en el que em vaig dedicar a estudiar per lliure els Hiragana i els Katakana, però tinc molt mala memòria i ara no recordo gairebé res. Si tingués temps, no m’importaria aprendre Japonés.

    El xinès el desconec. Sincerament. No em considero una persona xenòfoba, ni classista, intento sempre conèixer abans d’opinar, m’agrada que facin el mateix amb mi.

    En quant al menjar, no dubto de la qualitat del menjar xinès, però què vols que et digui m’agrada més el japonés.
    He anat a restaurants japonesos bons i m’han encantat. I he anat a restaurants japonesos portats per xinos i també m’han agradat, però el menjar era bastant diferent. Era això el que venia a dir amb el meu comentari, el que passa és que ho vaig fer a tall de conya i pel que veig no em vaig explicar massa bé… de fet gens bé, ara que ho rellegeixo.

    En fi, que això, que em sap greu si t’ha semblat que el meu comentari es sortia de mare, no era la meva intenció.

    Salut!

    [Dispensa Kurtz pel peacho comment! xDD]

  8. Isaac diu:

    Hola alepsi,
    No anava per tu, entenc el que deies, el teu comentari era molt correcte.

  9. Isaac diu:

    Hola, Alepsi.
    No el meu comentari no s’adreçava a tu. El teu comentari era molt correcte. Entenc que ara molts xinesos deuen haver canviat a la cuina Japonesa per motius de demanda o prestigi.

  10. Alepsi diu:

    Ok, ok! Jajajaja! Llavors és que sóc una paranoica egocèntrica! xDDDDD
    Fet i fet, mira, m’ha servit la cosa per anar a parar al teu bloc! 😉

  11. Laprí diu:

    Isaac, ets a Tòquio? uahla, jo hi vull anar, i vull aprendre japonès, però ara amb les oposicions no puc, he aprés el hiragana només, però tinc la intenció d’aprendre’l i d’anar al Japó en quant pugui, m’encanta. Tampoc et prenguis a mal el que es diu aquí, hi ha molts prejudicis, i precissament a mi el que més m’agrada dels xinesos és que ells donen un servei a la comunitat, perquè tenen tot tipus de botigues, fins i tot algunes que obren les 24h, i no es fiquen amb ningú.

  12. williams diu:

    jo només he menjat un cop a un restaurant japonès que té molta fama. No em va agradar… crec que és l’únic menjar que no m’agrada (dels que he tastat, clar). La panxa no va parar de centrifugar en tota la tarda. Però algun dia li donaré una segona oportunitat en honor teu, Kurtz. 😉

Els comentaris estan tancats.