Ítaca no fa de bon retrobar

Has baixat a veure la mare, que ja tocava. Acabeu de dinar, esteu la mare, tots els germans, els nebots… Parleu, la comunicació més efectiva entre vosaltres ha estat sempre el record. El record li dona sensació de vivacitat a la conversa, on tots participen. Parlen de les anècdotes que es van viure en aquella casa gran, la casa que us uneix, amb tots els seus hostes. Ningú pateix pel que hi ha sota les paraules, només tu. Només tu penses en els dolors que comporta cada història per a cadascú. Només tu penses perquè no haguessis explicat aquesta història ara, a qui haurà ferit o perquè no haguessis recordat aquell esdeveniment després, a qui haurà posat malenconiós. La resta riu, el riure els fa sentir una altra vegada que són una pinya. Tu sents els dolors i, amb ells, les solituds. Potser és una cosa teva. Tu vas optar per la distància i el silenci farà cosa de catorze anys. Aviat farà més temps que ets fora que el que vas passar dins. Vas preferir explicar-te només a tu els dolors i només a tu les alegries. Ara et semblen estranys, grotescos, com màscares que haguessin substituït els membres de la teva família. No et fan companyia. Sempre se’t fa tard per tornar a marxar.[@more@]



Quant a kurtz

En Kurtz va viure al centre d’Àfrica i va traficar per una corporació marfilera, va fer coses terribles i, quan la civilització va anar a rescatar-lo, va morir, ja no hi havia res a salvar. Aquí, es van publicant els papers que va deixar.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 comentaris a l'entrada: Ítaca no fa de bon retrobar

  1. Alepsi diu:

    I és que la distància i el temps en fan veure les coses diferents… i tendim a amagar lo dolent… i arecordar lo bo des de la distància, des d’aquell mal que hi va ser, però ja no hi és, i per tant ja no és mal. Va ser mal.

    Però de vegades el mal torna.. i més val tornar a marxar, sí… bufff

  2. efe diu:

    Molt dur, dessolador.

    Aquesta mena de coses sempre em fan pensar, sóc jo que he canviat, són ells? No tan amb la família sinó amb els amics… I em trobe com si els hagués traït.

  3. Rocknroll diu:

    Jo no tinc família pròpiament dita i sí, de vegades amb les rialles ens sembla que fem més pinya, com tu dius.

  4. q-kota diu:

    A mi també em passa sovint,que el text se m’imposa. Acabes escrivint guiat per no saps ben bé què.

    Gràcies per donar-me la benvinguda l’altre dia, kurtz. Fa il·lusió quan reps el primer comentari:-)

  5. wowgold diu:

    wow gold:wow gold,wow gold website:wow gold tks

Els comentaris estan tancats.