Calç

Els meus germans i jo, quan érem petits, jugàvem a veure qui deia la paraula més llarga, sempre guanyava el que deia esternoclidomastoïdal (no us porteu a engany, ho dèiem en castellà: esternocleidomastoideo, que llavors encara no s’havia imposat la tercera hora de català a les escoles).

L’altre dia se’m va ocórrer una variant, a veure qui troba la paraula més llarga a partir de la paraula més curta. Començo jo:

De calç, descalcificacions.

4,17.

No està malament, eh? A veure qui ho supera!

[@more@]



Quant a kurtz

En Kurtz va viure al centre d’Àfrica i va traficar per una corporació marfilera, va fer coses terribles i, quan la civilització va anar a rescatar-lo, va morir, ja no hi havia res a salvar. Aquí, es van publicant els papers que va deixar.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 comentaris a l'entrada: Calç

  1. Carquinyol diu:

    Paraules llargues no se, però el temps que és fa més llarg… el que passes amb mal de dent !! 😉

  2. turrai diu:

    Mentre busco la paraula llarga a partir d’una curta, et diré la paraula llarga que deiem els de la meva generació:

    SUPERCALIFRAGILISTICOOESPIALIDOSO.

  3. Laprí diu:

    Jo de paraules llarges, no en sé, bé, ara mateix no em surt cap del cap, només la del supercalifragislitico aquesta.

  4. Alepsi diu:

    Hi pensaré tota la nit… demà te’n porto una de ben llarga!!!!!! Serà per paraules, al món!!! xDDDDD

  5. onix diu:

    Noi es veu què aixo del Sesquipedalisme no és lo meu electroencefalográficamente es la mes llarga segons el Drae però ni fent trampes l’hi he pogut endinyar calç XDDDDDDDDDDD
    ;)*****

  6. de Nom, Pronominalitzacions, i en verb: pronomilatzaríem, que en tenen 19 i 18 (abans m’he confós, ja ho esborraràs Kurtz)

    3,19

    No em feu dir el perquè, però fa temps em vaig aprendre aquesta de memòria; és una malaltia dels pulmons:

    Pneumonoultramicroscopicsilicovulcanoconiósis.

  7. q-kota diu:

    de petita, a l’escola, els divendres a la tarda jugàvem a fer penjats. cada divendres tocava a uns quants de la classe sortir a la pissarra i posar la seva fila de guionets i esperar que els altres endevinessin la paraula. en aquella època ma mare ens va comprar al meu germà i a mi el diccionari de la llengua catalana de pompeu fabra. me’l vaig fullejar i la paraula més llarga que vaig trobar va ser “anticonstitucionalment”. ja està, vaig pensar, ja tinc paraula per a divendres!

    m’has fet recordar aquesta anècdota que tenia mig oblidada. és curiós què poden arribar a fer els posts…

    vinga, bon cap de setmana!

Els comentaris estan tancats.