El pot de les coses petites

Fa dies, em vaig comprar un pot de xiclets de maduixa, d’aquests grans que han sortit ara. En arribar a casa, vaig veure que tenia un paquet amb dos xiclets de menta de la mateixa marca rondant. Vaig agafar els xiclets de menta i els vaig posar al pot i vaig remenar una mica: impossible identificar-los.

Des de llavors, cada cop que obria el pot i agafava un xiclet era una mica com jugar a la loteria, em feia una mica d’emoció, petiteta sí, però com de dir a veure quan toca el de menta.

L’altre dia, finalment es va trencar l’encanteri, em va sortir un dels xiclets de menta. Curiosa sorpresa quan esperava el sabor de maduixa i va esclatar el de menta. Encara queda un, però ja no em fa aquella cosa obrir el pot. Va ser divertit, una mica enjogassat i innocent, una mica infantil esperar que l’esdeveniment succeís. Ara, ja ha succeït.

És allò que diuen de les petites coses. Si poguéssim fer-ho tot d’aquesta manera!

[@more@]



Quant a kurtz

En Kurtz va viure al centre d’Àfrica i va traficar per una corporació marfilera, va fer coses terribles i, quan la civilització va anar a rescatar-lo, va morir, ja no hi havia res a salvar. Aquí, es van publicant els papers que va deixar.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: El pot de les coses petites

  1. onix diu:

    Una Dolça i petillante Ruleta Russa,;)**** (veus….aquestes petites coses et fan ser la meva debilitat )

  2. Laprí diu:

    Uiiii, quina cosa sentiries abans d’agafar un xiclet “a veure si és el de menta, a veure si és el de menta” fins que ja per fi, apa, ja el tens. I clar, un cop ha desaparegut el que ens movia a fer això, ja ni interessa. Com som els humans ehhh!

  3. Molt divertit!! i molta raó.

Els comentaris estan tancats.