Caprabo

Com que és final de més, tenia la nevera buida, però com ja he cobrat, m’he decidit anar a comprar una miqueta. I com que, quan obres la llibreta, veus aquella xifra tan maca que et fa pensar i com pot ser que el dia quinze ja no em quedi un duro?, doncs m’he decidit a donar-me el caprici d’anar al Caprabo. Que no sé, potser no és tan car, però sempre que hi vaig i surto carregat amb les dues bosses, em costa un 33% més que quan vaig al Keisy, potser per que compro productes diferents, potser està aquí la trampa.

Doncs res, que he anat al Caprabo i per a gran xerinola meva hi havia productes que la segona unitat et sortia a meitat de preu. I com que ja m’havia passat, al Caprabo, que s’havien equivocat en aquest tipus de promocions, en una altra ocasió, he repassat el tiquet. I efectivament no m’havien fet el descompte en quatre unitats que havia comprat.

La caixera ha cridat una companya que m’ha demanat el tiquet i els productes que jo ja tenia perfectament col·locats a les bosses. Ha marxat amb tot i ha tornat al cap d’una bella estona (no sé si és que ha anat al lavabo, si s’ha posat a repassar els apunts de filosofia al magatzem o si l’han assaltada una banda d’àvies-que-pregunten-on-és-la-sal, tant se val, per sort, ha tornat).

Arriba triomfal i diu que, efectivament, m’ha cobrat un euro amb vuitanta cents de més. Ho diu amb alegria per que és una noia alegre, no per que se n’alegri, vull pensar. La caixera em demana si es pot quedar el meu tiquet (em demana que renunciï al meu dret d’emportar-me el tiquet de la meva compra i a poder fer cap altre tipus de reclamació sobre els productes que m’enduc, mai més). Cansat d’esperar, accedeixo. La caixera demana disculpes i em torna el meu euro amb vuitanta (tres-centes peles!).

I ja està, si has anat després de mi, has comprat productes amb la segona unitat a meitat de preu i no has repassat el tiquet, probablement et deguin un euro amb vuitanta cents (que és el nom oficial paneuropeu que tenen els cèntims).

[@more@]



Quant a kurtz

En Kurtz va viure al centre d’Àfrica i va traficar per una corporació marfilera, va fer coses terribles i, quan la civilització va anar a rescatar-lo, va morir, ja no hi havia res a salvar. Aquí, es van publicant els papers que va deixar.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 comentaris a l'entrada: Caprabo

  1. Carquinyol diu:

    I si has comprat un billet per l’Arco que surt a les 19:05 el dia 20 de març de València que sàpigues que aquest tren ja no existeix, tot i així, si vas a preguntar a Renfe et diran que no et preocupis, que ho tenen previst i que ja tenen places reservades per la gent en la teua situació a l’Euromed de les 19:30.

    I jo no estic preocupat… estic cagat de por !! 😉

    Caprabo, Renfe… perquè no acompleixen el que diuen ?? Aquest món està ple de lladres amb corbata…

  2. Laprí diu:

    Santa paciència que has de tenir en aquests llocs, les pobres i els pobres dependents fan el que poden, segur que per les condicions laborals que hi tenen i tal, pensaran que perquè fer més, no sé. Jo al Caprabo vaig poc, de totes formes, tot i que a Alcorcón n’hi ha 7 de quan van comprar la cadena de supermercats autòctona Alcosto.

  3. Tu saps la quantitat de diners que una empresa com Caprabo fa només de la gent que, per mandra, no es queixa. Vas fer molt bé i, si li vas posarmala llet, millor. T’estafen i encara et miren malament perquè els fas perdre el temps.

  4. Carquinyol diu:

    Kurtz, de fet l’Arco és més barat que l’Euromed, i m’ho han recordat allà, i de pas que era “un detall” de Renfe cap a nosaltres. M’ho creuré quan sigui assegut.

Els comentaris estan tancats.