Als pobles, tot se sap


 

La Clàudia va esclafir a riure i li va dir que ella l’ajudaria, que en podia estar ben segur i no hauria de patir per res.

 

(Si en voleu saber més, aneu al bloc de l’Onix.)

 

[@more@]



2s comentaris

El joc dels disbarats

Entra Imma Mayol i diu: Jo sóc antisistema.

Entra el Pep (Montilla) i diu: Ara és l’hora dels catalans.

Entra Carod Rovira i diu: Jo tinc la clau.

Entra la Ferrussola i diu: M’he sentit com si m’haguessin entrat a robar a casa.

Entra el Chema (Aznar) i diu: Jo també parlo català a la intimitat.

Entra Anna Ampolla i diu: Les pomes no són peres, i una poma i una pera no són dues pomes, són dues peres.

Entra ZP i diu: Donaré suport a la proposta d’Estatut que aprovi el Parlament de Catalunya.

Entra Zaplana i diu: Jo estic en política per forrar-me.

Entra Laura Crespo i diu: Personalment, fa temps que m’avorreix escoltar música en català, que em sembla tota igual i que em resulta decebedor que ningú aconsegueixi composar alguna cosa que no soni al de sempre.

Entra Sa Majestat el Rei d’Espanya i diu: Hahahaha. A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano. Guanya la Imma Mayol. I el Zaplana no passa a la segona ronda.

La Imma Mayol comença la segona ronda: Em sento més a prop dels okupes que dels especuladors.

Sa Majestat el Rei d’Espanya diu: Ok, juguem a una altra cosa, que aquesta tia és tonta i segur que torna a guanyar ella.

 

(Entra l’AhSe al meu post anterior i deixa aquest comentari: Potser li intentaves explicar la visió que tenien els grecs de la homosexualitat i… no li ha agradat gaire però heu quedat amics? (hihihi). Ai AhSe, carinyet! Un dia t’explicaré en que s’assemblen l’homofòbia i la misogínia. Però no pateixis, que lo teu, al costat de lo de la Mayol, és pecata minuta.)

[@more@]



4s comentaris

Gòrgies

Com em va agradar Gòrgies quan estudiava a l’institut! Amb les seves tres magnífiques frases encadenades.

No existeix res.

Si existís alguna cosa, no es podria conèixer.

Si existís alguna cosa i es pogués conèixer, no es podria comunicar.

Avui he intentat explicar-li a un amic una cosa que m’havia passat amb ell. Em vaig sentir malament per una cosa que em va dir i això em va portar a distanciar-me’n. Avui he intentat d’explicar-s’ho i no ho ha entès. Crec que estava més astorat amb l’explicació, que abans que se la donés. No aconseguíem trobar un punt d’experiència comuna que ens permetés comunicar-nos, que em permetés comunicar-li com em vaig sentir i perquè. Hem quedat tan amics, però no m’ha entès i això em deixa un regust desagradable.

Tornant a casa, me n’he recordat del mestre Gòrgies i li he hagut de donar la raó, una altra vegada.

[@more@]



4s comentaris

Sona 9

Els organitzadors del Sona 9 han d’agrair aquest article a la Laura Crespo, si no fos per ella, probablement mai l’hagués escrit.

Navegant per la xarxa, vaig trobar, una vegada, la web de Ritmes.cat, una web per a joves, sobre música, de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Me la vaig posar a favorits per que donava la possibilitat de descarregar novetats musicals fetes al país i em va venir de gust.

Els mp3 que hi ha penjats en l’actualitat pertanyen al concurs Sona 9. Són 18 temes de 18 formacions noves. No m’agraden tots, però sí molts, dels 30 temes que més escolto n’hi ha 8 que són d’aquest concurs. I penseu que són formacions que, en principi, encara no han editat un disc. N’hi ha de tot tipus i m’agraden els següents: 

Aïsha, Ai Raquel!

Filippo Landini, L'home del temps

Jaumet, Avui no dorms

Mudah, Dorm

Rosa Luxemburg, Superficial

Titani, Hereu Riera

Vitruvi, El llarg viatge

Xazzar, El primer

 

També estan molt bé:

Clara Andrés, Dansa

Dr. Fargo, No em demanis que sigui el teu heroi

La Morsa, Cansat

Txílum, Que vénen els de l'Opus

Val la pena baixar-se’ls, els teniu a baix de tot de la pàgina del Sona 9. I al menú, a la pestanya mp3 del Ritmes.cat, alguna sorpresa més.

Gràcies Laura Crespo!

[@more@]

3s comentaris

Jo també compro música en català

La gent que em coneix, per poc que sigui, sap que els periodistes i la premsa no són sant de la meva devoció. Aquest gremi, però, s’esforça per donar-me arguments cada dia que passa. La darrera ha estat la impagable humorista Laura Crespo amb el seu peculiar article La mala salud del ‘rock català’ retrat impúdic de la seva ignorància. En aquest article, llegiu-lo si voleu riure una bona estona o si us voleu emprenyar com una mona, la periodista carrega contra tota la música feta en català, tal qual. No repetiré els seus fabulosos arguments, carregats de tòpics de fa deu anys. Ara, li hem de reconèixer un mèrit, i és el nom que ha triat pel seu bloc: Dando la nota, la nota sí que la dones, guapa. Quan un juga a ser periodista corrosiu no tothom serveix. Vegeu també la magnífica resposta que li ha donat la Empar Moliner des de les pàgines d’El pais (podeu llegir-lo, en català, a la pàgina de Muscat). Emmirallet una mica, Laura, i aprèn-ne, si pots. Però ella continua, a l’e-noticies li fan una entrevista on reconeix la seva ignorància del tema i continuen els despropòsits d’aquesta ment preclara del periodisme català fet en espanyol.

No sé si ha estat arrel d’aquest article que, Pere Meroño ha iniciat una campanya sota el títol Jo també compro música en català, a la qual m’adhereixo, d’aquella manera.

El Saül Gordillo s’estranyava, en un post, que la campanya no avancés massa. Jo crec que el motiu és el títol que el Pere ha triat per la campanya. Mira, no és un títol que et faci dir, sí, totalment. No és com aquell magnífic Jo també vull un estat propi del Xavier Mir.

La meva opinió sobre la música en català aquí (una llista de cançons genials que a la Laura li semblen totes igual, ui Laura!, quina oïda més fina tens!) i aquí.

 

[@more@]

4s comentaris

Solucions a Això no és un MêMê

1- Escric un diari personal des dels 12 anys. FALS. Només encerta turrai.

2- Estic pendent de presentar de la meva tesi doctoral (títol provisional: “L’assumpció de l’horror en la pròpia identitat en la literatura catalana de postguerra”) al Queen Mary & Westfield College de Londres. FALS. Tothom encerta.

3- Vaig treure Matrícula d’Honor a Retòrica i Poètica i a Dret Romà. VERITAT. Només falla turrai.

4- He presentat una ponència sobre agricultura, alimentació i internet a les “Trobades d’informació empresarial de Catalunya” celebrada a l’IESE, Universitat de Navarra, Barcelona. VERITAT. L’encerten l’onix, el veí de dalt i en turrai.

5- El meu avi va ser secretari de l’ajuntament del seu poble durant la República. VERITAT. Tothom l’encerta.

6- Em van fer fora d’ICV pels meus plantejaments extremistes. FALS. Només falla turrai.

7- Som sis germans perquè ma mare és propera a l’Opus i no volia usar anticonceptius. FALS.  L’encerten l’onix, el veí de dalt i l’efe.

8- Vaig quedar finalista d’un concurs de cartells amb un cartell que havia fet un amic pintor (jo vaig ajudar amb el concepte). VERITAT. Només falla l’Alepsi.

9- He fet una traducció diferida, directa i inversa, espanyol/francès en una taula rodona en un festival de cinema a França. VERITAT. Només l’encerten l’efe i l’Alepsi.

10- Encara em menjo les ungles (dels peus). FALS. Tothom l’encerta.

[@more@]

2s comentaris

Això no és un MêMê

Cinc són de veritat i cinc són de mentida. Tu que creus?

1- Escric un diari personal des dels 12 anys.

2- Estic pendent de presentar de la meva tesi doctoral (títol provisional: “L’assumpció de l’horror en la pròpia identitat en la literatura catalana de postguerra”) al Queen Mary & Westfield College de Londres.

3- Vaig treure matrícula d’Honor a Retòrica i Poètica i a Dret Romà.

4- He presentat una ponència sobre agricultura, alimentació i internet a les “Trobades d’informació empresarial de Catalunya” celebrada a l’IESE, Universitat de Navarra, Barcelona.

5- El meu avi va ser secretari de l’ajuntament del seu poble durant la República.

6- Em van fer fora d’ICV pels meus plantejaments extremistes.

7- Som sis germans perquè ma mare és propera a l’Opus i no volia usar anticonceptius.

8- Vaig quedar finalista d’un concurs de cartells amb un cartell que havia fet un amic pintor (jo vaig ajudar amb el concepte).

9- He fet una traducció diferida, directa i inversa, espanyol/francès en una taula rodona en un festival de cinema a França.

10- Encara em menjo les ungles (dels peus).

Un joc proposat per l’Arare, seguit per l’Onix que també he vist a ca la Tarambana.

[@more@]

11s comentaris

Content

Res, com que veig que en aquest bloc hi ha moltes tenebres (i merda també, darrerament, Doctor, no sé què em passa) i poc cor, doncs avui us vull fer saber que estic content. Només això.

I, per què, us preguntareu.

Doncs tres cosetes:

* Tres dies seguits a la feina sense estressar-me, entretingut, treballant, tampoc massa, però sense avorrir-me. He canviat d’actitud, si no tinc feina, doncs me’n busco, ni que sigui fer un excel amb molts de colorets o documents amb idees de millora. Com m’agrada proposar idees de millora!

* La setmana passada em vaig tallar el cabell. Vaig anar a cal perruquer, que feia molt que no hi anava. Normalment em tallo el cabell jo mateix, amb una màquina d’aquestes, però se m’ha espatllat i no podia esperar. Em va deixar tan guapo! I ja sabeu com ho valoro això. (Semblo la Tarambana xD.) I avui, amb la camisa blau fosc, però no marí, d’aquestes de banquer, uix, m’hauria fet un favor jo mateix!

* Sembla que hi ha la possibilitat que hagi rebut un dels regals que l’Onix va demanar per a mi als Reis o una cosa semblant. Aix!

[@more@]

6s comentaris

Gràcia: un barri de merda

Si veniu a Gràcia a peu, mireu al terra, que està ple de merdes, així us estalviareu de trepitjar-ne una. Per a mi, que m’agrada anar a peu als llocs, aquest barri és un suplici.

Per què a l’Eixample no hi ha tantes merdes de gos pel carrer? Moltes gràcies a tots els que recullen els excrements dels seus gossos.

Però, a qui se li acut de tenir un gos a Barcelona? Que no és una crítica, que només és que no ho entenc. Jo mai no ho faria.

[@more@]

13s comentaris

No s’admet correu comemercial

Heu vist algun d’aquests cartells penjat a les portes dels habitatges del nostre país? M’agraden. M’encanta la gent que exposa els seus principis a la llum pública. Deuen de ser efectius? He sentit a dir que si tens el cartellet, i te’n deixen, ho pots denunciar.
 

Hi ha blocaires als que no els agraden els memes. Els proposo de posar al seu bloc un cartell que digui “No s’admeten memes”. Si no, sempre fa una mica de por passar un meme a segons qui. El farà? No el farà? S’haurà d’excusar? El farà a disgust? L’hi envio? No l’hi envio?

[@more@]

2s comentaris